El dia que vam veure a la Mabel intepretar el seu tema «Da igual», vam entendre el potencial que tenia BRAVO com a banda, més enllà de les quatre parets d’una sala de musicoteràpia.
Vam veure clar que aquesta acceptació, superació i experiència de vida feta canço i coreogràfia, havia d’arribar a la gent, de la mateixa manera que la gent ha d’arribar a la Mabel i a la banda. És aquesta interacció la que dona força, en part, a la nostra proposta.
I amb aquesta idea, entenent la música com a rehabilitació però també com a cultura, vam anar a una xerrada de l’ESMUC. Allà vam conèixer a la Begoña Alberdi, una de les figures més reconegudes de la lírica actual, i al Toni Mira, coreògraf i referent en la dansa contemporània, i es va començar a gestar la interpretació del tema, amb la col·laboració de tots dos.
És així com vam passar d’una petita sala a un dels teatres més emblemàtics de la ciutat, el del Liceu. Allà estavem, a sobre de l’escenari, en aquell espai que t’envolta amb les seves llums i la seva acústica. La Begoña i la Paula posaven les veus, la Mabel treballava la seva coreografia amb el Toni, el Paquito de la Iguana ens acompanyava al piano. La resta, intentavem fer bé allò que més ens agrada fer: música. I sembla que, més o menys, ho vam aconseguir. Realment, va estar una experiència fascinant.
